Historia de dos ciudades és una de les obres més famoses del reconegut escriptor anglès del segle XIX Charles Dickens. Amb la finalitat de fer arribar de forma entretinguda aquest i molts altres clàssics de la literatura universal al públic juvenil, l'editorial Bruguera, fundada el 1910 i la dissolució de la qual tingué lloc el 1986, creà la col·lecció "Joyas Literarias Juveniles" tot adaptant en format còmic obres populars i clàssiques de tots els temps.
Es tracta de la tercera entrega de la col·lecció, que sortí el 1970. Amonía Rodríguez l'adaptà, és a dir, n'escrigué el guió; Antonio Bernal féu la portada del còmic i José María Casanovas s'encarregà dels dibuixos. José María Casanovas Magrí (1934-2009) fou un dibuixant de traç detallat i pulcre, que s'esmerçava molt en el detall i que cuidà l'ambientació i la ornamentació sobre la base d'una rigorosa documentació. Es tracta d'un dibuixant meticulós, interessat per la composició de la pàgina (zones en blanc, vinyetes circulars) que mai no descuidà la profunditat de camp ni els detalls en primer pla, els quals aporten un toc de distinció en el conjunt, tot i tractar-se molts cops d'escenes quotidianes. Tot i la seva professionalitat, gran part del seu treball quedà inèdit a Espanya ja que el realitzà per al Regne Unit, Itàlia, Finlàndia i els Estats Units.
L'autor de l'obra original és Charles Dickens, famós novelista anglès i un dels més coneguts de la literatura universal que va saber gestionar de forma mestra el gènere narratiu, l'humor, el sentiment tràgic de la vida, la ironia, etc., amb una aguda i àlgida crítica social així com les descripcions de la gent i les localitzacions, fossin reals o imaginàries. Passà la seva infantesa a Londres i a Kent i es veié obligat a treballar des de ben petit, ja que son pare fou empresonat pels deutes que tenia. La major part de la seva formació la féu com a auto-didacta. Aprengué taquigrafia i, poc a poc, aconseguí guanyar-se la vida amb el que escrivia. La publicació per entregues de pràcticament totes les seves novel·les establí una relació especial amb el seu públic, sobre el qual arribà a exercir una important influència i sovint es pronuncià sobre les condicions socials de l'època. Morí el 9 de juny de 1870 i les seves restes foren sepultades en la abadia de Westminster.
Historia de dos ciudades, tal i com s'indica al títol, s'ubica entre dues ciutats: Londres i Paris, en el context de la Revolució Francesa. La primera ciutat és símbol de paum mentre que la segona representa l'agitació, el desafiament i el caos. La primera part s'ambienta en l'any 1775 a França. La Lucía és una noia de 18 anys que creia el seu pare mort. Malgrat això, gràcies a la intermediació de l'advocat Jarvis Lorry, aconseguí retrobar-se amb ell, de manera que viatgen junts a Anglaterra. En la segona part es relata el judici a Charles Darnay, acusat de ser espia de França. Enmig d'un clima revolucionari, es va teixint una història d'amor en què diversos personatges s'enamoren de la Lucía. Aquesta contreu matrimoni amb Charles Darnay i tenen una filla. Però mentre que a Anglaterra els dies transcorren dins la quotidiana rutina, França es torna cada cop més commocionada. Ambdues s'entrellacen en la història ja que Darnay decideix marxar cap a França ja que hi ha una persona presa que serà condemnada a mort per culpa seva. En la tercera part, Darnay és empresonat a França i posteriorment jutjat, tot i que finalment és alliberat. Tot i això, en ser jutjat de nou, se'l declara culpable i és condemnat a morir. La història conclou quan Carton, advocat anglès, enamorat de la Lucía, decideix reemplaçar el condemnat aprofitant el seu semblant físic, i morir en el seu lloc.
Els tres professionals que participaren en l'elaboració d'aquest còmic van fer una feina pulcra i correcta que compleix sobradament l'objectiu primordial de la col·lecció: explicar una història d'un gran autor que, tenint en compte el temps en què fou escrita i la pròpia complexitat de la trama, es fa difícil de comprendre. Pel que fa al dibuix, és també impecable, una selecció adient dels diferents tipus de plans i perspectives, així com el traç i els detalls a nivell de textura i, sobretot, en les expressions facials. Sens dubte, molt recomanable. Una manera diferent i eficient d'aproximar-se a obres cabdals de la literatura universal.
Àlex Castro Pizarro
a Girona, 8 de gener del 2019.
